Dark Star
Híbrido comercial
- Color de referència
- Polpa púrpura
- Perfil orientatiu
- Color intens i perfil dolç.
Quadern de producte · 01
PitaiaLa fruita que florix de nit.
Fresca, delicada i visualment extraordinària. La pitaia demana una cuina precisa: poc de sucre, acidesa neta i contrastos que respecten la textura.
- Nom científic
- Selenicereus spp. (sin. Hylocereus spp.)
- Temporada
- Juny — octubre
- Origen
- Algemesí, València
Identitat botànica
Una família de cactus trepadors, no una sola fruita.
Pitaia és el nom comercial dels fruits produïts per diferents espècies i híbrids de cactus trepadors. La nomenclatura ha canviat: molts noms abans inclosos en Hylocereus es classifiquen hui dins de Selenicereus.
La pell pot ser roja o groga i la polpa blanca, rosa, magenta o roja. El color no identifica per si mateix el cultivar: per a anomenar correctament les plantes de la finca necessitarem traçabilitat del viver, flor, tija i fruit.
- Família
- Cactaceae
- Polpa
- Blanca · rosa · roja
- Floració
- Nocturna
- Textura
- Sucosa, llavors fines
Varietats de la finca
Tres varietats, tres perfils de collita.
Dark Star, Halley’s Comet i Purple Haze componen la selecció actual de pitaia.
Selecció varietal actual de Finca Les Arcades.
Halley’s Comet
Híbrido comercial
- Color de referència
- Polpa rosa
- Perfil orientatiu
- Fruit gran, dolç i aromàtic.
Purple Haze
Híbrido comercial
- Color de referència
- Polpa púrpura
- Perfil orientatiu
- Dolça, fragant i de color profund.
Les diferents varietats s’enviaran segons disponibilitat.
Nutrició sense exageracions
Fruita sencera, aigua, fibra i diversitat.
La pitaia es disfruta com a fruita fresca, amb llavors comestibles i una proporció elevada d’aigua. La composició canvia entre espècies, cultivars, sòl i punt de maduresa.
Fruita sencera
Conserva polpa i llavors; és la forma culinària que prioritzem.
Fibra
La polpa i les llavoretes aporten estructura a la ingesta.
Color natural
Les varietats roges contenen pigments vegetals; el color és una qualitat, no una promesa terapèutica.
Ració conscient
El seu millor valor està dins d’una alimentació variada, no com a ingredient miracle.
No publicarem quantitats ni declaracions específiques de vitamines o antioxidants fins a identificar els cultivars i disposar d’una analítica representativa de la collita.
Lectura de xef
Tractar-la com un producte subtil, no com a decoració.
El fred afina la mossegada, la sal desperta la dolçor i una acidesa breu ordena el conjunt. Les elaboracions massa dolces esborren la seua personalitat.
- Dolçor
- Mitjana i neta
- Acidesa
- Baixa a moderada
- Textura
- Sucosa, de llavor cruixent
- Aroma
- Floral i vegetal suau
Afinitats
- Llima, yuzu i pomelo
- Tomaca, cogombre i rave
- Alfàbega, menta i coriandre
- Iogurt, formatge fresc i quefir
- Pistatxo, sèsam i ametla
- Gingebre, vitet suau i pebre rosa
Tècniques
- Tall molt fred i amaniment a l’últim minut
- Granissat sense excés de sucre
- Curat breu amb sal i cítric
- Fermentació làctica controlada
- Aigua clarificada per a salses i còctels sense alcohol
Receptari de finca
Tres plats per a descobrir el seu registre gastronòmic.
Receptes concebudes per a quatre comensals i adaptables a cuina domèstica. La fruita ha d’estar madura, freda i acabada de tallar.
Pitaia, aigua de tomaca i oli d’alfàbega
Un entrant transparent, salí i molt fresc.
Ingredients
- 2 pitaies roges
- 500 g de tomaca madura
- 1 llima
- Alfàbega
- Oli d’oliva verge extra
- Sal marina
Elaboració
- Tritura la tomaca amb un pessic de sal, deixa escórrer en tela fina i refreda l’aigua obtinguda.
- Talla la pitaia en daus grans i amanix-la amb unes gotes de llima i sal.
- Servix l’aigua de tomaca, repartix la pitaia i acaba amb oli d’alfàbega.
Apunt de xefAfig la llima just abans de servir per a conservar la textura.
Pitaia curada, formatge fresc i pistatxo
Contrast lacti, cruixent i lleugerament picant.
Ingredients
- 2 pitaies
- 160 g de formatge fresc de cabra
- 40 g de pistatxo
- 1 culleradeta de mel
- Pebre rosa
- Llima
Elaboració
- Empolvora làmines grosses de pitaia amb un pessic de sal i deixa reposar cinc minuts.
- Mescla el formatge amb ratlladura de llima i una culleradeta del seu suc.
- Munta en capes i acaba amb pistatxo, mel molt mesurada i pebre rosa.
Apunt de xefLa mel és un accent: la pitaia ha de continuar sent protagonista.
Granissat de pitaia, llima i gingebre
Postres netes, fragants i de dolçor continguda.
Ingredients
- 500 g de polpa de pitaia
- 2 llimes
- 10 g de gingebre fresc
- 60 ml d’aigua
- 20–40 g de sucre, segons maduresa
Elaboració
- Tritura la polpa amb aigua, suc de llima, gingebre i el sucre mínim necessari.
- Congela en una safata ampla i rasca amb una forqueta cada 40 minuts.
- Servix en copa freda amb ratlladura de llima i una fulla de menta.
Apunt de xefTasta la fruita abans d’endolcir: dos collites mai demanen el mateix.
Fonts i criteri
Contingut gastronòmic i educatiu; no substituïx consell nutricional o sanitari individual.